Coneixes la història del bambú?
Encara que la majoria ho desconeix, la planta del bambú inverteix els primers 5 anys de la seva vida a assentar les seves fortes arrels sota terra.
Per a qualsevol observador extern, allà no estaria passant res, doncs durant tot aquest temps, ni tan sols una petita branca treu el cap a la superfície.
En poc més d’un any, la planta creix amb fúria fins a assolir els 6 metres d’alçada.
I de la mateixa manera que no pots demanar al bambú que creixi més ràpid, tampoc no pots accelerar segons quins processos de la teva vida personal o professional.
Quan parlem de paciència, ens quedem amb:
1. f. Capacitat de patir o suportar alguna cosa sense alterar-nos.
2. f. Capacitat per fer coses pesades o minucioses.
És a dir, la paciència és la capacitat que tenim els éssers humans per tolerar l’espera, la incertesa i acceptar la frustració que genera no saber, a partir d’una posició calmada.
Quan ho pensem, comprenem que aquesta espera no és una habilitat que sigui inherent a l’ésser humà.
Des que naixem, els nadons reclamen atenció per satisfer totes les necessitats que tenen.
I no les planeja en un calendari, sinó que s’han de complir immediatament. I si no és així, cridarà i plorarà fins que algú atengui la trucada. Conforme creixem, ens allunyem d’aquesta sensació i generem un espai segur on aprenem afrustrar-nos de manera saludable.
Encara que el desenvolupament natural de l’ésser humà el porti a assentar les bases d’aquesta paciència, sembla que la societat avança avui en la direcció contrària.
Les xarxes socials i tots els avenços tecnològics d’aquest segle han fet de la immediatesa el valor principal.
Empreses com Amazon ja lliuren els seus productes el mateix dia de la compra.
Obres una aplicació i en mitja hora reps la comanda del restaurant que vulguis de la ciutat.
I quan envies un WhatsApp i no et responen fins d’aquí a 6 o 7 hores, et preguntes si a aquesta persona li haurà passat alguna cosa dolenta.
Com explica Zygmund Bauman, l’espera ha esdevingut un estigma d’inferioritat.El temps que hagis d’esperar fins que rebis atenció de part d’una altra persona, determinarà la teva posició social.
El ritme frenètic que imposem a la nostra empresa determinarà la qualitat del treball que rebem.
Com més ràpid posem les màquines a treballar, més superficial en serà el resultat.
Si volem que un equip es comprometi amb les nostres objectius, ens cal donar-los l’espai de seguretat que necessiten per aconseguir aquest objectiu.
Doncs de la mateixa manera que passava amb el bambú, per créixer ràpid necessitem unes arrels poderoses.
I això només s’aconsegueix amb temps. A Human-Tower invoquem aquesta nova manera de lideratge en què importa la fi, però tambéels mitjans.
Per això apostem per crear un context on cadascuna de les parts de l’equip gaudeixi del dia a dia.
Només així aconseguirem un compromís real i a llarg termini amb la resta de companys i objectius de l’organització.
Ho intentem?